L’audiència dels mitjans digitals en català s’ha disparat durant el confinament

• Els sis principals digitals en català van augmentar l’audiència un 61% al març respecte el març de l’any passat
• El confinament va canviar els hàbits dels lectors i l’audiència es va repartir al llarg de tot el dia, desapareixent els pics pronunciats d’audiència de matí i vespre

L’interès informatiu sobre la Covid-19 ha incrementat en més del 60% l’audiència dels mitjans de comunicació digitals en català. Aquesta és una de les dades que ha revelat un equip d’investigadors del departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra en un informe encarregat per l’APPEC editors de revistes i mitjans digitals en català sobre la situació i els reptes de futur d’aquest sector.

L’estudi ja estava enllestit abans de la crisi de la Covid-19, però s’hi ha afegit un annex amb l’anàlisi dels mesos de febrer, març i abril per saber quin ha estat l’impacte de la crisi del coronavirus. Les xifres recopilades mostren com el mes de març de 2020 els mitjans estudiats registren un augment d’audiència en usuaris únics del 61% de mitjana respecte a l’any anterior. Tots els mitjans d’informació diària van pujar, amb una mitjana de 2.604.000 usuaris únics contra 1.615.000 el març de 2019. A més, tres publicacions van superar àmpliament els 3 milions d’usuaris en un sol mes, i una altra s’hi va quedar a la vora. Pel que fa al nombre de visites, les capçaleres digitals van passar de 32,3 milions de visites al febrer a superar els 56 milions el mes de març, i va mantenir una xifra pròxima a l’abril (49,2 milions).

A banda de l’impacte concret de la Covid-19 en les audiències, l’estudi analitza l’estat de salut de les principals capçaleres digitals en català: Nació Digital, El Nacional, La República, Vilaweb, El Món, Ara, Sàpiens, ElPuntAvui, Enderrock i Time Out, analitzant dades ben diverses com les econòmiques o l’audiència, i conclou que els digitals en català sumen nous lectors i que, per tant, hi ha un mercat digital en català. Les dades també mostren que el creixement de l’audiència està relacionat amb la intensitat informativa al país, ja que els darrers anys hi ha hagut dues puntes de creixement tant en usuaris únics com en visites i en pàgines vistes: la crisi política a Catalunya de la tardor del 2017 i ara l’emergència sanitària del coronavirus (tot i que en menor mesura probablement, segons els analistes, perquè els mitjans estudiants són referents en informació política). 

Una altra dada rellevant de l’estudi és el canvi d’hàbits dels lectors durant el confinament. D’una banda, perquè la població ha tingut més temps “disponible” i això ha fet créixer l’estona dedicada a consumir informació, i de l’altra perquè s’han modificat els patrons de consum de mitjans digitals al llarg del dia; si bé abans del confinament els pics de consum eren a primera hora del matí, al migdia-tarda i sobretot al vespre-nit, el model durant el confinament ha estat amb un nombre de visites més estable al llarg de tot el dia i sense pics pronunciats, i un increment d’audiència també durant els caps de setmana.

L’equip d’investigadors del departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra que ha elaborat l’estudi ha estat format per Reinald Besalú, Carles Pont, Joan Corbella, Lluís Codina i Eva Hernández. L’edició de l’estudi compta amb un pròleg de l’etnògraf digital Josep M. Ganyet i una introducció del president de l’APPEC, Germà Capdevila, on afirma que el país “gaudeix d’un múscul en matèria de mitjans molt per sobre del que li pertocaria per la seva demografia; amb diaris digitals i publicacions temàtiques digitals professionalitzades i amb continguts d’una gran qualitat, perfectament homologables als de qualsevol cultura europea”.

L’APPEC ha presentat l’estudi avui al Parlament de Catalunya en una audiència amb el President Roger Torrent que, per motius de prevenció i sanitaris, s’ha realitzat a porta tancada.

PUNTES D’AUDIÈNCIA QUE DEIXEN LECTORS

L’increment de les dades d’audiència al mes d’octubre de 2017 tant en usuaris únics com en visites i en pàgines vistes ja va demostrar que, després d’una punta informativa tan excepcional, l’audiència baixa però no recula fins a les xifres de períodes anteriors. Per tant, es pot afirmar que els pics de creixement d’audiències serveixen per mantenir part dels nous lectors captats i per fer-los més fidels.

L’anàlisi qualitativa de les audiències a partir de la durada de mitjana de les visites i les pàgines per visita mostra una disminució de la quantitat de pàgines vistes per visita i també del temps de lectura. Aquest fet, segons apunta l’estudi, podria indicar un canvi de tendència i d’hàbits per part del lector; com que cada vegada es connecta més des de dispositius mòbils i no tant de l’ordinador i això implica que està connectada menys estona i que consulta notícies concretes.

En relació amb l’anàlisi d’origen del trànsit l’informe explica que la major part del trànsit és d’origen directe, seguit pel trànsit provinent dels cercadors i del trànsit de les xarxes socials. De manera totalment residual, hi ha el trànsit que prové del correu electrònic, de referències i de la publicitat.

En total, els mitjans digitals informatius en català van assolir durant el 2018 uns 150.000 usuaris únics diaris i unes 200.000 visites diàries de mitjana, fet que suposa aproximadament un 50% més que les visites que s’anaven obtenint abans d’octubre de 2017. Això demostra, segons l’estudi, que s’ha ampliat el mercat de lectors del conjunt de la premsa digital en català i que per tant hi havia espai per créixer.

RESULTATS ECONÒMICS: NI GUANYS NI PÈRDUES

Pel que fa a l’estat de salut dels mitjans des del punt de vista econòmic, predominen els resultats propers a zero, és a dir, sense grans guanys ni tampoc grans pèrdues. Pel que fa al model de negoci, la publicitat és la principal font d’ingressos, complementada per les aportacions econòmiques de les institucions públiques. Pel que fa a la publicitat, els editors coincideixen en el fet que les grans agències de publicitat encara no tenen prou en compte els digitals i prioritzen el suport paper, i per tant obtenir anunciants els suposa una recerca activa permanent. L’informe apunta que cal explorar altres vies d’ingressos i repensar el model de negoci per superar la doble crisi que ha viscut el món periodístic els darrers anys: la crisi econòmica general i la crisi pròpia del sector de la premsa. Sobre les subscripcions en pagament com a possible font d’ingressos, els editors que han participat en l’estudi s’hi mostren escèptics, tot i que els acadèmics recomanen establir algun tipus de mur de pagament, encara que sigui flexible.

COOPERAR COMPETITIVAMENT: LA RECOMANACIÓ DELS EXPERTS

Els acadèmics autors de l’estudi recomanen, a partir de les dades recollides, que els mitjans explorin noves maneres d’acompanyar la premsa d’altres serveis i productes d’àrees connexes (com el comerç electrònic), que se singularitzin més per tal de tenir més valor afegit i contribuir a generar un ecosistema més divers, que estudiïn implementar murs de pagament flexibles per als lectors, que potenciïn la fidelització digital oferint a cada lector continguts diferents segons els seus interessos, i que actuïn amb cautela respecte les xarxes socials i potenciïn la informació de qualitat. Finalment l’estudi demana als mitjans digitals catalans que explorin vies de cooperació per afrontar millor la fi del model tradicional dels mitjans de comunicació, i que sumin forces especialment en aquells aspectes pels quals els mitjans no competeixen, com per exemple plataformes tecnològiques, instal·lacions, o I+D.

En aquest sentit, Germà Capdevila apunta que “el principal desafiament –i oportunitat alhora- dels mitjans digitals en català és establir formes creatives i innovadores de cooperació entre competidors per superar obstacles comuns i col·laborar per assolir noves cotes de creixement que individualment cap d’elles seria capaç d’aconseguir”.

Accedeix a l’informe

Accedeix a l’annex

 

L’APPEC EDITORS DE REVISTES I DIGITALS

L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) és una entitat sense ànim de lucre que agrupa les editorials de revistes d’informació general i especialitzada i els mitjans digitals en llengua catalana. Es va fundar l’any 1983 i actualment representa les més de 200 revistes i digitals dels Països Catalans.