Els nous responsables de la política educativa han marcat la lluita
contra el fracàs escolar com una prioritat. Una societat que es col
cohesionada i una economia basada en el coneixement no poden admetre
que un terç de la ciutadania no assoleixi els coneixements bàsics. Per
on començar? No hi ha receptes màgiques per millorar el rendiment
escolar. A més, cal saber que els resultats del que es faci ara no es
veuran fins d’aquí a 10 o 15 anys pel cap baix.
1. Focalitzar l’educació infantil: Un 3% dels infants de 3 a 5 anys no
estan escolaritzats. En alguns casos és una opció de família,
conscient de la importància de l’educació. Però en altres casos es
tracta de situacions de risc de marginació o de famílies
desestructurades. Cal intervenir-hi com més aviat millor, i amb una
bona coordinació Ensenyament-Ajuntaments.
2. Objectius bàsics clars a primària: Les avaluacions de primària han
demostrat que hi ha un marge de millora considerable per a aquesta
etapa, que hauria de tenir pocs objectius, i bàsics i clars: llegir
(comprensió i fluïdesa lectores), escriure (expressió escrita i sense
faltes) i comptar (càlcul). Sense aquests tres pilars, ningú pot
desenvolupar-se en l anostra societat perquè li manca la base.
3. Graduar els aprenentatges per cicles i per cursos: El respecte als
ritmes de cada infant és compatible amb marcar-se objectius cada
vegada més difícils i educar per assolir sempre noves metes. Hi ha
edats privilegiades per a algunes coses.
4. Suport per als qui s’endarrereixin: Si cal posar suports, fem-ho
com més aviat millor. El mateix que si un infant ha de repetir curs,
com més aviat millor! Probablement cal una millor organització
d’horaris (i direccions fortes per assignar els recursos de manera
adequada).
5. Ales als que sobresurten: Una part (petita, però important) del
fracàs escolar és, encara que no es digui, de nois i noies talentosos.
Ho troben tot tan fàcil que s’avorreixen. En voler atreure l’atenció,
enceten de vegades una espiral perillosa que pot acabar en un fracàs
estrepitós.6. Més atenció al pas de primària a secundària: Hi ha bones
experiències de coordinació entre ambdós nivells impulsades per
inspectors o equips directius que hi exerceixen un lideratge de
bandera. És un punt clau en el cas dels centres públics. La
coordinació (basada a compartir coneixement) és un recurs de franc!
7. Diversificar la secundària obligatòria. Sota la mateixa denominació
d’ESO s’ha de poder encabir itineraris diferents, sempre ajustats a
les necessitats de cadascú i contundents a l’obtenció de la mateixa
titulació. Hi ha instituts en què més del 90% dels alumnes obtenen el
graduat de secundària. Aquestes experiències singulars han de ser
conegudes. 8. Formació de qualitat per als docents: Una formació que ensenyi els
futurs docents a gestionar l’aula de manera adequada, a fer un ús
intel•ligent de materials i llibres de text, a atendre de manera
personalitzada cada alumne, a reflexionar sobre la pràctica, etcètera.
9. Implicació de les famílies: En començar cada curs s’haurà de fer un
esforç per comprometre les famílies en un pla d’actuació concertat
sobre la formació de cada infant i jove. Si no tenim aquest actiu, el
millor esforç de l’escola pot veure’s abocat al fracàs. Aquesta
implicació ha d’anar acompanyada d’una millor distribució de tot
l’alumnat per tal d’evitar concentracions letals en determinats entorns.
Aquestes propostes no comporten més recursos, sinó fer les coses de
manera diferent. Són, doncs, propostes eficients per als temps que corren. |
EDITA
> © copyright APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català) Rambla Catalunya, 10-4t 08007 BARCELONA > NIF: G-583 666 75 Tel.: 93 412 76 28 Fax: 93 412 14 36
