Avui, l’anàlisi teòrica, la constatació empírica i la presa de consciència conflueixen en assenyalar l’existència de límits al creixement econòmic i, per tant, en què hem de transformar els actuals models econòmics cap a formes de produir i consumir més innòcues ambientalment, més equitatives a nivell planetari i més sostenibles, Al llarg dels darrers anys s’han proposat diverses orientacions de com dirigir aquesta transformació. De totes elles en destaquen dues, el desenvolupament sostenible, - concepte àmpliament debatut des de finals dels 80 - i el decreixement econòmic que ha irromput amb força dins del debat de forma més recent. La revista Nous Horitzons ha volgut dedicar aquest número a discutir la qüestió dels límits del creixement econòmic des d’aquest segon punt de vista amb la voluntat d’aproximar els nostres lectors i lectores les propostes més actuals i novadores d’un debat imprescindible. Per això hem reunit a la secció de Diagnosi contribucions de Joaquim Sempere, Giorgios Kallis, Federico Demaría i François Schneider, Sara Moreno, Stefano Puddu i Zaida Muixñi per obtenir una panoràmica interdisciplinar sobre la perspectiva decreixementista i els límits del creixement a. Així mateix, hem recopilat reflexions sobre diverses experiències dutes a terme a Catalunya, a càrrec de Montse Escutia, Álvaro Porro, Quim Pérez, Enric Pardo, Juan del Río i Susana Martínez Suro. Són experiències heterogènies, però apunten en la direcció de fer economia al marge de l’horitzó de creixement, donant valor a la dimensió territorial, a l’equitat i a la sostenibilitat. A més, per sobre aquesta temàtica, un article introductori d’Herman Daly, referència imprescindible de la reflexió decreixentista a escala global i un text d’Iring Fetscher publicat a la nostra revista l’any 1980, quan tot just començàvem a conèixer la relació entre allò social i allò ambiental.

Finalment, en l’actual moment d’elevat atur associat a la crisi econòmica, podria semblar una paradoxa parlar de límits al creixement econòmic i de decreixement. Tanmateix, hi ha al menys tres raons per fer-ho:la primera, que la crisi financera és part d’una crisi més gemeral, de valors, de sistema econòmic , i mostra la insostenibilitat econòmica, social i ecològica dels models de producció i de consum capitalistes actuals. La segona, que sovint s’ha dit que la crisi s’ha d’entendre com una oportunitat per reconstruir el sistema econòmic sota uns altres paràmetres i valors, i les propostes que presentem subministren precisament altres supòsits sobre els quals edificar nous patrons de producció i consu, En tercer lloc, que aquestes propostes no plantefen una ruducció lineal i generalitzada del creixement, sinó que situen prioritats: espais on és desitjable decréixer i àmbits que és necessari desenvolupar, tot mostrant direccions de transformació. Així doncs, considerem que amb aquest número estem inserint la qüestió de la transformació de l’actual model econòmic en el necessari debat sobre la crisi.