En català, la paraula ensinistrament prové de sinistre ( del llatí sinister), que es refereix a l'esquerra; mentre que, en castellà, adiestrar prové de diestro (del llatí dexter), que vol dir dreta. Domar, a diferència d'ensinistrar, està lliure de matisos malignes, ja que prové del mot llatí domare, que vol dir amansir, fer dòcil una bèstia o una fera salvatge. Per tot això, semànticament sembla xocant que la paraula ensinistrament signifiqui en català ensenyar alguna cosa algú. També es podria pensar -i aquí deixo via oberta a possibles especulacions- que, abans, el fet d'ensinistrar tenia un matís negatiu ( de sometre algú a unes ordres a contracor), el qual s'ha anat esvaint amb el pas del temps. Tal com ha esdevingut amb la coneguda expressió tenir mà esquerra, que significa tenir habailitat per aconseguir les coses inidirectament. I en aquest indirectament és on trobem el matis sinistre, d'intencions amagades i perversesveure +

En aquest número de primavera tractem des de diferents àmbits el tema de la gestió de l'aigua. En la secció de biojardineria parlem d'introduir elements relacionats amb l'aigua en un jardí de secà: abeuradors per a animals silvestres, petites fonts refrescants, piques o petites basses, per exemple. En autosuficiència, en Pep Tuson, exposa com organitzar una finca de secà per obtenir tots –o gairebé tots-- els aliments disponibles per a una dieta equilibrada. Algú havia calculat mai que una persona en tindria de sobres amb 1000 metres quadrats per a sobreviure? L'autor ens explica com materialitzar el somni de moltes persones: fer-se un mateix tot l'aliment, organitzant bé l'espai i les rotacions. I a la secció d'agricultura regenerativa, la Teresa Soler ens comença a explicar com podem aconseguir aigua en els secans més extrems, a través del cultiu en línia clau, una tècnica importada que està interessant als pagesos perquè permet l'aprofitament de l'aigua de la pluja i la millora el sòl. Com que el tema és complex, continuarem parlant-ne en el proper númeroveure +

¿Es pot parlar d'una forma especificament femenina de viure la religió i l'espiritualitat? I aquesta, ¿vindria donada pel lloc de les dones han ocupat en les societats o s'originaria en quelcom més essencial, inherent al fet de ser dona i no home?veure+

La tradicional exclusió de les dones de l’àmbit públic, de l’educació, de la política, de l’art i de la cultura i la reclusió femenina en l’àmbit domèstic han anat transformant-se progressivament en diferents contextos des de la Il·lustració, amb la construcció de la societat liberal i la progressiva incorporació a la vida pública. Des d’un univers femení construït al voltant de la maternitat, la dona ha anat ampliant i omplint espais, fent realitat la conquesta d’uns drets i uns rols socials que han anat estenent-se a la condició humana sense distinció de sexes: la universalitat dels drets civils, el dret de sufragi, a l’educació, la no discriminació.
Tanmateix, l’eclosió de les dones en l’esfera pública no s’ha produït de manera homogènia ni igual en totes les societats o regions del món, en totes les tradicions culturals, en tots els àmbits (rural/urbà), ni en totes les classes socials o professions. Ben al contrari, inicialment es van crear espais de presència femenina majoritària entre mestresses, infermeres, cigarreres, treballadores socials i àrees on els suposats «atributs de la feminitat» casaven amb el model cultural de la sensibilitat femenina i la dedicació als altres. El domini de les professions científiques i de la tecnologia ha estat un territori monopolitzat pels homes fins a dates ben recents. Avui la universitat i el món professional són habitats per dones, però cal preguntar-se si és efectiva la igualtat de drets i d’oportunitats en tots els dominis professionals de la ciència i la tecnologia.
Sense aspirar a una valoració profunda de les tradicions, obstacles i guanys que han marcat la relació entre les dones i la ciència, el present monogràfic aspira a mostrar una mirada plural, de la història, l’antropologia, les ciències socials i la ciència actual. Vol aportar estudis de cas i reflexions generals a aquest trencaclosques que, al meu entendre, reflecteix esplèndidament la dinàmica de transformació de la societat occidental. veure+