En català, la paraula ensinistrament prové de sinistre ( del llatí sinister), que es refereix a l'esquerra; mentre que, en castellà, adiestrar prové de diestro (del llatí dexter), que vol dir dreta. Domar, a diferència d'ensinistrar, està lliure de matisos malignes, ja que prové del mot llatí domare, que vol dir amansir, fer dòcil una bèstia o una fera salvatge. Per tot això, semànticament sembla xocant que la paraula ensinistrament signifiqui en català ensenyar alguna cosa algú. També es podria pensar -i aquí deixo via oberta a possibles especulacions- que, abans, el fet d'ensinistrar tenia un matís negatiu ( de sometre algú a unes ordres a contracor), el qual s'ha anat esvaint amb el pas del temps. Tal com ha esdevingut amb la coneguda expressió tenir mà esquerra, que significa tenir habailitat per aconseguir les coses inidirectament. I en aquest indirectament és on trobem el matis sinistre, d'intencions amagades i perversesveure +

En aquest número de primavera tractem des de diferents àmbits el tema de la gestió de l'aigua. En la secció de biojardineria parlem d'introduir elements relacionats amb l'aigua en un jardí de secà: abeuradors per a animals silvestres, petites fonts refrescants, piques o petites basses, per exemple. En autosuficiència, en Pep Tuson, exposa com organitzar una finca de secà per obtenir tots –o gairebé tots-- els aliments disponibles per a una dieta equilibrada. Algú havia calculat mai que una persona en tindria de sobres amb 1000 metres quadrats per a sobreviure? L'autor ens explica com materialitzar el somni de moltes persones: fer-se un mateix tot l'aliment, organitzant bé l'espai i les rotacions. I a la secció d'agricultura regenerativa, la Teresa Soler ens comença a explicar com podem aconseguir aigua en els secans més extrems, a través del cultiu en línia clau, una tècnica importada que està interessant als pagesos perquè permet l'aprofitament de l'aigua de la pluja i la millora el sòl. Com que el tema és complex, continuarem parlant-ne en el proper númeroveure +